El raco dels Petits Princeps per no oblidar que els qui som ara en part es pels qui vam ser de xiquets.
Com diu el petit prícep "és trist oblidar els amics, penseu que no tothom n’ha tingut d’amics".
67 comentarios:
Anónimo
dijo...
SENYORES I SENYORS ESTE ES LO RACO DEL NOSTALGICS. TAL COM DIU NURIA CALDUCH:DE QUAN "DONIA" PILAR MOS FEIA LO DELS PUNTEST QUE JO"SISKET" NO NE TENIA MAI CAP I CATI SERRA L'HI FEIA PRESTAMOS A "DONIA" PILAR PER QUE ELS TENIA TOTS ELLA. DE VORE A L'INDIO PENJAR A PARRA AL PENJARROBES PER DEFENSAR A MOSCA I A JOSEP VERICAT,PER VORE A L'INDIO EN ACCIO FENT-L'HI AVAIXAR ELS PANTALOS A VICENÇ LO DEL GLOPS AL MIG DE LA CLASE, PER RECORDA TAMBE QUAN UN TAL JOSE NTONIO DELS BARRIS QUAN JUGAVEM A FOTERMOS CAPADES A LA FILA D'ENTRAR A CLASE PEGARLI UN CAPADA A L'INDIO (ES LA UNICA VEGADA QUE L'HAI VIST DOBLEGAT DE VERITAT) QUINS RECORDS MES BONICS AQUELLS DEL PASSAT
"NO HEMOS DE PREOCUPARNOS DE VIVIR LARGOS AÑOS, SINO DE VIVIRLOS SATISFACTORIAMENTE, PORQUE VIVIR LARGO TIEMPO DEPENDE DEL DESTINO, VIVIR SATISFACTORIAMENTE DE TU ALMA." by oscar cordova
-pos yo men recordo del boli de pecho al cul d'oriol. -del cul de la relongera (gloria no se que me passava)que penos era. -de l'ostia de l'indio a labernia (un dia surtint de plastica) -de les neures de gilito de tindre els cuadros rectes (sempre els girabem) -del pianet de edit que un dia sonava a clase i el profe li donava la culpa a parra (per cert on esta parra). -del piojero(no era de la nostra quinta pero sempre men recordo d'este noi). ara vaig a dinar a vore si men recordo de mes.
PER ALUSIONS!!! Agustí!!! Com te passes!!! Això que vam assentar-mos junts al cole! De lo que se n'entera una casi 17 anys despues!!!! jajajaja Lo que te passava es diu PUBERTAT, jajajajaj
PARVULARI (S'ESCRIU AIXÍ?) Me'n recordo que a la taula aquella rodona mos assentabem varia gent, però tinc la imatge de Oriol Ferré, Ana Poy, Yolanda Fernandez, Eric Muntaner... recordo el primer dia que Maria Valls va arribar a Ulldecona (una xiketa nova!!!. Com mos menjabem la cola!!! No recordo el gust que tenia, pero mo la fotiem!
1º i 2º - Mari Carmen Roe:
Sodoma i Gomorra... un dia se mos va despenjar la pissarra i la tia dormint. Josep i Andreu (bons eren ells), tiraben coses per la finestra i després anaben al patí a buscar-les o a preguntar per les classes. (Algú s'ha trobat un estutxe??) De segon D'EGB no m'ha quedat cap llibre sencer, tots destroçats, TOTS! Del piojero tb me'n recordo jo... pobreeee, sempre li pegaben. Va desaparèixer d'un dia pa l'altre... Lo del pianet d'Edit no me'n recordo, però jo si que tenia un estutxe d'estos de llauna de color rosa que era un pianet i si que tocava, mareeeeee. Jo crec que vaig ser una de les poques persones que va tenir el plaer de que L'Indio me portés a la Biblioteca... jejejej, no recordo pq va ser, me penso que pq li vaig contestar... no me va tocar un pèl, només bronqueta intimidadora de les seues...
Primer que res molt wuenas!!! Jo recordo les hores que hem passava al passillo. Gili sempre magafava parlant i "don" Manel sempre se'n fotia (no de mi sino de gili). També recordo que Sergi Riba (ara mosso) es va treure la sabata i me la va estampar al cap.. També me'n recordo....
Pos yo recordo que un dia que estaven junts la corti, periche, Feliu Beltran i Porcar. No se qui va armar jaleo, o va trencar algo o no se que, i Porcar no va ser pero don Javier li va fotre clatellada a Porcar. Va ser l'unica vegada que va tocar a algu i quan es va enterar que no habia sigut Porcar don javier no sabia on posar-se (me va fer molta pena tant porcar com don Javier).
També recordo que un dia Porcar se va desplomar i estavem en don Javier a classe. Com no reaccionava jo em vaig assutar molt i vaig anar corrents a classe de don Manel a buscar-lo.
Quan feia 3é o 4rt jugaba en mon germa a futbol en los de la seua edat. Men recordo que vaig fotre pilotada sense mirar a on chutaba (com sempre, mai n'he sabut de jugar) i vaig trencar un vidre dels labavos. Llavors don manel me va fer anar a vore a la directora (encara no era don javier) i en don Manel no me vaig assutar pero en la directora si. me va tenir 5 minuts assentat metres ella acabaa papeleo pero com jo no sabia que coño feia em pensava que tot el papeleo l'habia provocat jo i me vaig fotre a plorar.
I les classes de don Manel. El tio donant historia anava a saco. Anys despres vaig mirar els apunts i era un conjunt de frasses agafades al vol casi sense sentit. Recordo la ralla i doble ralla de don Albert. I la clatellada que li va donar una dona "del carrer" a la Eva Reverter per que se la va quedar mirant. I la peli vam vore a Madrid (ay carmela) ¿que us penseu que els profes son tontos? ens i van portar per a adormirnos. I també recordo que don ALbert va portar els diners a Madrid tot el dia al damunt en lo "bolso " lligat a ell.
També recordo un dia que se mos va encallar una pilota a un arbre. Erem un munt de gent i Sergi també estava. Tots podiem pujar i tots sabiem que si pujava Sergi cauria. Sempre habia tingut mala estrella. Evidentment tots vam dir "que puge sergi" i quan aquest es va decidir tots al unisono "ves amb compte". Quan va desencallar la pilota tots es van posar a jugar i jo mirant a Sergi. Al final va caure; devant meu. Vam anar corrents amb ell fins al centre de salut ...
També recordo a Jordi (ara Jorgina) que era vei meu. Feia espiritisme i coses per l'estil (la rellotgera també estava en estos fregaos). Tenia algo diferent. El temps ho ha posat tot al lloc i si ara es feliç com és, pues m'alegro.
si tio si que s'acabat pronte el soparet d'amposta, en lo que dius d'eva reverter jo tambe me´n recordo de que una puta li va fotre bufetada a madrid,(tambe me´n recordo que mentres anavem per madrid anavem cantant els segadors) lo de sergi de l'abre esta clar i el metge li va dir aixo no es res (i el dia despues sergi en la cama unflada a tortosa). a i lo de jorgina fent espiritisme a casa seua me´n recordo que se li va morir el canari (i es pensava que s'havia quedat l'espiritu a casa i tenia temor de que se li morgues el hamster). salut
Vaya ceba se va pegar Sergi, va caure de dalt de tot de l'arbre, p'a matar-se. Me'n recordo que estavem al hotel a Madrid i l'indio mos va dir que no podiem portar a ningú a l'habitació, me'n recordo que vam coneixer unes paies de no se on, me penso que gallegues, i van entrar a l'habitació, en això que toquen a la porta i adivina .... l'indio tú, que venia a vore l'habitació on estavem, perquè nosaltres estavem a un altra part del hotel. Recordo que les vam fotre dins d'un armari, crec que eren dos o tres noies, i l'indio voltant per l'habitació, que si el WC està molt bé, qui si això, que si alló, i paio diu: xeics vaya armari, i tots mos vam quedar blancs.... però res, va fotre mitja volta i se'n va anar, mos vam cagar vius. Aquellos maravillosos años.
Hòstia Fede! No me'n recordava de les sessions d'espiritisme! La veritat és que mos va pegar per ahí i passabem uns mals tragos... jajajaja, jo me'n recordo d'un dia que plovia, que al replà de l'entrada de casa Jordi n'erem un fotimer!!! Mareeeeee, jajajjja. Per cert, a Jordi li vaig perdre la pista fa uns quants anys, tot i què sé que està a Barna i ve molt poc. Pobre, com vos passabeu en ell, domés vos va faltar crucificar-lo!!!! La veritat és que los crios son molt cruels i per una cosa o altra sempre se discrimina a algú...
Hòstia! Von recordeu (a les xiques) del dia que Don Albert mos va reunir a la seua classe a totes pa parlar-mos de la regla? Mareeeeee, jajajajajaja. Hòsti hòsti... vaig recordant coses i veig que era tremenda jo... jejejjeeje. ¡¡Menudo elemento!!
Ojo que ve parrafada. No l'he fet jo, es d'un missatge que em van enviar per email. Com que estava en l'idioma dels veins i he anat fent la traduccio en plan rapidillo. Espero que vos agrade.
"Nosaltres no vam estar a la gerra civil ni al maig del 68, ni varem correr devant dels grisos ni varem votar la constitució y no nostra memoria historica comença a les olimpiades del 92. Encara que no varem neixer a la dictadura, sempre hem tingut la conciecnica democratica i la serie de Cuentame ens pareix una merda que fa apoligia del franquisme. Per no viure activament la transicio se'ns diu que no tenim ideals i sabem de politica mes que els nostres pares i molt mes del que sabran mai els nostres fills i nets i ...
Som l'ultima genrecio que hem apres a jugar al carrer en chapes, caniques, pilota i a la vegada som la primera que ha jugat als videojocs, hem anat als parques d'atraccions i hem vist dibuixos animats en colors. Els reis mags no sempre ens portaven el qeu demanavem, pero sentiem (i continuem sentitn) que ho hem tingut tot, tot i qe els que han vingut despres si que son els que tenen de tot i mes i ningu els ho recalca.
Se'ns ha etiqeutat com a genreacio X del sandwitch, i ens vam habver de tragar bodrios com Sensacion de Vicir, V, Melropse Place, a las 11 en casa, compañeros, ... Vam plorar la mort de chanquete, la puta mare de Marco no sortia mai, i la rottenmeier era la mes puta de totes. Son la genreacio que ha vist a Maradona fer campaña contra la droga, que vam riure en una propoganda que deia que el Madrid tornava a ser campio d'europa (i al final ho ha estat), que durant un temps el basquet va ser el primer deport...
Hem vestit pantalons de campana, de pititllo, de pata de elefant, de costura plegada, el nostre primer chandall era blau mari en franjes blanques a la maniga i les nostres primers bambes de marca les varem tenir passats els 10 anys.
Vam entar al cole quan el 1 de novembre era tots sants i no hallowen, encara es podia repetir curs, els ultims que varem fer bup i cou, els primers cobayes dels progremes educatius, els primers en trobar feian via ett's i els primers en sers els primers en que costa menys foternos fora de les feines que estem
Sempre se'ns recorda els aconteixements d'avansd e neixer.Hem vist caure el mur de Berlin, a boris yelsin borracho al presi dels usa en la becaria. Vam estar en contra de la OTAN, de la gerra del golfo, vam apendre a jugar a videojuegos avans que ningu en el Spectrum i MSX, odiem a BILL GATES, em vist els primers movils i ens vam creure que internet era lliure i verge.
Som la generacio de espiente, don pimpon i chem el panadero farlopero. Recordem les cancons de "abuelito dime tu...", "los mundos de YUPI...", i hem vist les pesetes i els bitllets de 1000. Mos vam emocionar en superman, et i "en busca del arca perdida".
Mengabem poskitos i els tigretons eren els millors, encara que ja començaba a haber bollycaos i no estaven mal del tot.
Som la genreacio del cotxe fantastico, oliver i venji, jakie i nuca,
Ens vam cansar de veure los mamachichos, la genreacio que ens entra risa casa cop que algu diu qeu españa es favortia al mundial.
La ultima gerenacio de le slitrones i dels porros i, joder, la utima genreacio en una mica de sentit comu!
La utlima genreacio que ha vist al pare posar la vaca al cotxe asta los topes de maletes i anar de vacacions. Natrso viatjavbem en coche sense cionturons de seguretat detras, sense silles espcials per a crios, sense airbags, i feiem viatges de mes de 3 hores sense descans 5 en un cotxe i no sufriem gens. Tampoc en tingut el sindrome de la classe turista. Teniem portes sense proteccions, armaris i pots de mediciens sense proteccions a proba de nenes. Anabem en bici sens casco, sense proteccions per als genolls ni els colzes. Los columpios eren de ferro i en los bortes en punta.
Sortiem de casa pel mati, jugabem tot el dia, i tornavem de nit. No habia movils. Mos trencavem hossos i dents i cap llei castigaba als culpables. Mos obriem lo cap jugana gerra en pedres i no pasava res, era cosa de nens i es curaba en mecromina i uns punts i al endema tots contents. Anavem al cole en llibres i quaderns tot en una mochilla sense reforzos als hombros i sense rodes.
Menjavem cucheries i bebiem cocacola i no erem obesos. Si acas, algu era gordo i punto.
Estavem sempre al carrer correns i jugant. Compartiem menja i botelles i ningu es va contajiar mai de res. Bueno los piojos si, pero s'arreglaba rentanos lo cap en vinagre calent i los que tenien pasta en Orion.
Lligavem jugant a beso verdad o atrevimiento i no en un chat contant tonteries. Erem responsables de les nostres accions i arreando en les consequencies.
Els pares ens protegien pero si feiem algo mal, guantazo i zapatillaso o corretejada i a callar. Vam tindre llibretat, fracas, respecte, exit i responsabilitat, i vam apednre a creixer en tot alló."
Que cabrón sando, te'n recodes fede de la Boom?. Feiem missions secretes, espionatge, casos d'esperitisme,... Encara he de tindre documents sense clasificar secrets per ca ma mare.
Vamos que erem una cosa com la CIA a l'actualitat.
si xeic estic plorant de la emocio :7> Encara recordo (segur que la gent també) que quan parlaves i t'emocionaves et posabes el puny apretat a sota de la barbilla. Te'n recordes?
per cert, valla sorpresa me vas donar; vos explico.
Era un disabte o diumenge de mati. El vaig veur etrafegant en lo cotxe i vaig pensar; joder com han canvait els temps; ja tenim cotxe, n'hi ha que san casat ... i res, que ens vam saludar en plan: - bon dia, com va? - bé, i tu? - pos mira anar fent jeje i ja esta, poca cosa mes. La sorpresa va ser que al cap de 5 minuts vaig tornar a sortir de casa i ell tenia un crio a les mans (el crio el tenia a dins delk cotxe i 5 minuts avans no l'habia vist) i li vaig dir: - això es teu??!?!?!! - veigues - me va contestar. - joder ostia puta - ja se que son 3 paraulotes seguides en presencia d'un nado i no esta bé pèro no se me va ocurrir dir res mes. Me vaig sorprendre i alegrar molt.
ostras cati per que no t'apuntes? xalaries i ya cambiaries el xip una miqueta. teres en ta mare i david que se quede a casa. si no ho fas ara cuan ho faras? salut
esta vegada no podrà ser, pal proxim sopar, la primera.
Gloria la hippie era una xica que va vindre mes o menos quan estava el piojero. era una xica molt alta y amb unes grans peres (per l'edat que teniem) Portava el pèl molt llarg tallat aixi com s'ho fan els gitanos. No von recordeu?
Estava pensant, i que era a les cinc o a les sis als pinets?
Lo de que vinguera son pare de mºGloria al cole no ho recordo, però del babi recordo que Josep Vericat o Andreu li van rebutir el babi dins l'estutx d'estos de cremallera i no el trobava i se va posar a plorar... me'n recordo vagament però me sona algo així.
Hola a tots, Jo com sempre despistada (me'n vaig enterar d'este "movimiento" de la quinta del 76 ahir a la nit pel meu cuñaaau Agustí) No sé per què serà però a mi el primer que em vé al cap quan penso en aquells anys és la santa hòstia que es va pegar "un valiente niño llamado Sergio Riba" intentant desencallar una pilota de la morera del pati ignorant les indicacions de Don Javier "te la pegaràs, te la pegaràs" i claro, se la va pegar. El que no acabo de recordar és si va empalmar la baixa d'esta hòstia en la de l'hòstia que es va pegar fent motocross per les pedreres en presència d'Oriol Ferré. Si mos va fer patir aquell xiquet. A on deu parar? Me dona molta ràbia però no podré vindre al sopar (estic liadíiisima en asuntos personals) però m'agradaria molt seguir sabent coses de vatros, perque visc lluny del poble i no puc vindre sempre quan voldria i crec que este "e-movimiento" podria ser una bona manera de saber de vatros. Per cert, com es penjen les fotos? M'agradaria presentar-vos a la meua família. Una abraçada molt forta a tots. Eva
cunyaaaa!!!! bueno una pena que no pugues vindre, pero tranquila ya te ho esplicarem xalera!!! records al teu maridito Mario,a la guapissima Cecilia i al precios Lluquet.
per cert Cati aixo que dius que vindras al proxim sopar, sapigues que si tot va be sera d'aqui a deu anys. ara acabo de parlar en tel en tú i si vens un ratet en la xiqueta per la tarde i tb vens en lo queridito per la nit te se perdona que no sopesem junts, per que com ya te he dit per telf ets el alma mater d'esta quinta. salut a tots. ------------------------- el raco dels petits princeps von recordeu de una profesora de l'institut que estava bonisisima... se dia marisol? pot ser? me'n recordo que el dia que va marxar li vam fer un munt de regalets natros yo,dani i algu mes no me´n recordo li vam regalar unes flors arrancades del troset de vailet i li vam ficar un anell (made in mercadillo)entre les rames. que tia buena
esta era mestra d'angles potg ser? me'n recordo hasta jo k no vai nar a l'institud.Pero ella anava a fer lo caferet a jugos i alli estavem jo i ramon pla .............
Soc Sota Pla tinc ganes de ke arribe lo dissabte i fotre xalera!! Jo men recordo del dia que Don Manel va fer entrar a la classe a vicent i li va dir que es baixes los pantalons, va estar a punt de baixarsels. Aquell dia don manel se va passar. Visca les catalunyes del 76, allò si que era bo de salllll.
Si si Agustí, hostia m'ha quedat bé i tot, si que estava bona Marisol, encara gurado per casa un disc dels Depeche Mode que me'l va firmar i me va ficar con carinyo i tot tu, fins i tot recordo que era del l'Arboç del Penedes. Un dia Tito i jo la vam vore discutir amb un tio italià que va vindre en taxi i la tia li va fotre una patada alcul que encara ho deu recordar ara lo pizzero aquell.
Si no recordo malament eols que li vam regalar l'anell i les flors només erem tu i jo, Agustí.
Per cert te'n recordes d'aquell dia que anavem crec que Sergi tu i jo en bicicleta per davant de la bolera i tu anaves molt pegat a la banda dels cotxes i un paio va obrir la porta d'un cotce, un patrol si no recordo malament, i te vas pegar una catxo hostia contra la porta que no te la vas menjar de miracle, encara ric ara escrivint aquestes klinies.
Pobreta Marisol, lo que va tindre que aguantar dels "niñatos" de primer. La veritat és que érem una mica cafres, no recordeu la de güeles que vam xopar en les batalles de globos d'aigua los divendres a la tarde? (daños colaterales) i la baixada (a tota velocitat i sense mirar si passava cap cotxe) d'escola els divendres en la bata bruta a matar i cordada al coll pel primer botó fent de superman? Per cert, Agustí, no et mous d'aqui, no tenim faena a casa o què?
eva justament escric tant per que sempre estic treballant i me dixo l'ordenador encaradet. ara no puc dir res mes no per que tingue faena, pero tinc una partideta al poker a la cabanya salut besets i pesiguets a mario
Totes akestes històries hem fan recordar d'algunes coses ja oblidades, però a la vegada hem fan recordar d'altres. Recordo que jo de menuda era ... una mica "traviesa" . Guardavem (perquè no era la única) les capses de juanoles buides i allí recopilavem goma de borrar gastada, observavem el nostre objectiu i atacavem, o sigui colmavem a la persona en concret de goma, i això no era el pitjo, jo fins i tot desfeia les boles dels plataners i les introduïa dins dels jersies. Segur que algú se'n recordarà de que allò picava molt. Jo si que me'n recordo, perquè hem va duu conseqüències (una mare va apareixer a casa meua queixant-se de mi). També recordo que no sempre era jo la que donava, també rebia. Ma mare hem feia una cola de caball super alta al sortir de casa i no havia arribat al cole que ja la portava desfeta. En alguna ja m'havia barallat. Crec que tenia el cabell llarg de tantes estirades. je, je, je, je Eva te'n recordes que don Manel te volia tallar la clenxa (flequillo)? Sempre estaves que si el cabell a neste costat, que si a l'altre i el posaves nerviós.
Pos jo recordo quan erem molt menudets y al sortir d'escola antes d'anar a casa passavem per les casetes aquelles hi havien al baixar a mà dreta (que havien sigut del guardia civils) i despres anavem pel mig del camp fins arrivar a la plaça catalunya, on es feien el bous, pero abans agafavem unes rosetes silvestres molt boniques que hi havia per alli.
sisisisisisiiiiiiii, Cati ho has clavat!!! Anava a posar-ho jo pq a mida que anava llegint m'he n'he recordat i m'ho has tret de la (boca? mà?...), bueno, del teclat!!!
Ah!! Per cert, Yolanda, me penso que tu i jo teniem el récord de baralles... jejejeje, jo sempre arribava a casa "calenteta"... jejejejeje
Jo recordo, (almenys a mi m'encantava), que els dies que plovia, sortia d'escola corrents i me posava per tots els tolls i arribava a casa xorrant... m'encantava pq ma mare no em deixava passar de la porta, me secava bé, me posava l'estufeta, me donava el berenar... i a mirar els dibujossssssssss... és una xorrada, però quan plovia m'encantava fer això; suposo que seria el plaer de estar tota xopa i gelada i que la MAMI te mimés, te poses ben seca i calenteta... joooooo... que bé viviem abansssss!!!
Ja ho crec que viviem be!!! Ara ja ha canviat tot. "¡Quien nos ha visto y quien nos ve!" El passeig de l' estacio estava encara per alquitranar i la placeta de davant de ca ma iaia (on vivia yo) tambe era de terra, i jugavem a boles fent forants al terra, i a gomes i patinavem...
Quan anavem a la classe de donia Araceli, encara s'entrava per davant a l'edifici (ara han fet una ampliacio i hi ha una porta lateral)al costat de la porta jugavem a pilota, i a un,dos,tres pica paret...
Quan feia el cumple, com ma mare tenia una botiga de gelats, en portava i sortiem tots per menjar-los.
holaa, xiquets, no heu parat en tot lo matí. Agustí, lo de ahir era broma que ja ho sé que curres molt. Yolanda, ja ho crec que me'n recordo de la clenxa, i ma mare de l'hora i mitja que em costaba cada matí pentinar-me. No tenia més faena, llavors. Ara puc entendre la ràbia que li feia a Don Manel. No recordeu els partits de futbol entre xics i xiques?, les pallisses que els hi pegàvem (gràcies a Lina i Núria Calduch)?
no m'esclesem coses no tenen res a vore la gimnasia en la magnesia yo el que dic es que tamare tenia la botiga a on esta la sede d'estos. no que tú sigues pepera encara que no entendre mai que hague gent del pp a catalunya tb respecto les ideologies de cada un. i no vull entrar en politica. besets
A l'estiu mon anavem amb les bicicletes a la bassa del montsia, i teniem que travesar les vies pel pas que hi havia alli al costat de casa Dani Concepcion.
Va haver-hi un any que el tren es va endur a un home, i depues anavem tots a vore si trobavem trossets.Ojo que erem bèsties!!!
Mareeeee, éste any, de l'home este que va atropellar lo tren, quan van arroplegar lo cos, se van deixar un dit i anabem tots a vorel!! Que siniestros, no? Estic partint-me el cul a l'oficina i los meus companys se deuen pensar que me falten 2 bullides!!! jajajja
Von recordeu de la tia Bleda? I de Pepita, aquella dona que ens donava regalis quan baixavem d'escola? I quan Oriol Frre tenia la botiga alla baix al paseo?
(Als que mos quedabem al menjador) Qui no recorda el carret de la filets?? o de les famoses patates braves los divendres???? Que bones!!! I dels sortejos que feien pa servir taules, que habies d'anar a l'hora del pati a pararles...
Jo tenia un trauma en lo menjador pq any rera any, sempre me tocava a la taula en Jose Antonio Lázaro i acababem a bufetades la majoria de setmanes... Recordes? (a J.A), jo me penso que lo nostre era amor-odio!!!! jajajajajaja
jajajajajaaj, uyuyuyuyyyyy, lo del concurs de pets no me'n recordo, però que estabem al pis on vivia Núria antes, ossigue, dalt de casa ma mare i que no mos deixaben sortir de casa i mos vam escapar com unes campeones!! jajajaja i recordo que vam anar a casa Eva, al carreró del Martell que elles ho feien allà. Qui estabem? Núria, tu, mº Glòria me penso tb... erem 4 o 5 ,no n'erem més.
I von recordeu (parlant de la mera) que mos pa pegar per jugar a xurro-mediamanga-mangotero? erem tanta gent jugant que se feia una fila tan llerga, que als que pagaben los feia terror quedar-se per detràs, i igual eren files de 10 culs...
Cati, los polos de fresa de la teua botiga eren memorables!!! Gràcies Agusti per despertar les meues papiles gustativesssssss!!!
la botiga d'Agustí, Botigueto no? ja s'han perdut aquestes botiguetes com la de botigueto, la rosellana, sa iaia de Garrit, la de nofre al paseo, los ous de davant de casa Sergi, ...
i von recordeu cuan feiem tomboles al carrer i veniem els juguets vells que teniem i tebeos,montavem capses de carto al carrer i ale a vendre, quins tempps aquells jeje
Per fi m'he pogut conectar al racó dels nostàlgics com va dir Sisket, la veritat es que no paro de riure i recordar tot això que dieu. Penso que totes estes memòries que encara conservem es part del nostre patrimoni.
Cati no penses que et fas vella per segon sino que tornes a ser xiqueta per segons.
Jo quan estic per algun parc i veig a xiquets en bicicleta, jugar a terreta,....els pensaments sempre em porten a n'estos temps i recordant recordant encara em venen moltes coses.
Si començo des de pàrvuls m'enrecordo de la mestra Remei i recordo la primera cançó que vaig aprendre (julivert meu), recordo que abans de sortir mo la feia cantar. Me penso que es va quedar embarassada i va vindre una altra professora molt ruina, que fumava a classe,... Alicia però d'ella no parlaré perquè els records no són molt bons.
També recordo quan anavem a bordar ( a mi em va costar un any bordar una bossa de pa i me penso que a la primera rentada se va desfer tota)i els xics mos esperaveu fora i mos persseguieu en les bicicletes.
En Doña Pilar recordo que li vaig dixar copiar un exàmen a Agustí i Maria i Lina ho van xerrar a la mestra, vaig estar toto lo pati amagada detràs de l'arbre més gran.
El camí cap a casa també recordo anar pel camps, el divendres mos posavem los bibis com una capa i saltàvem los marges pensant que érem "superwomans", i quan feia vent encara era més guai!!!una de totes es fa fer un esguinze, ara no recordo qui....
Recordo les partides "balontiro" entre la classe de A i B, i també les pancartes que feiem a final de curs quan los xics feien la final de curs. Sempre mos barallavem!!!
Jo Cati no anàva a la teua classe però també mos guardaves polos de la MIKO, i a vegades et tocava premit, enacara existeix esta marca?
Recodo els cumpleanys de la Veri Veri, de Mireia ( quan Jordi mos va confessar que no li agradaven les dones....),....
Von recordeu de la colla LARRUFUS? vam anar a casa Eva a pintar-mos les camisetes....
Podria anar escrivint i escrivint però vos dixaré descansar una mica ara, per últim recordo un frase que mos va dir Don Manel quan se posava filosòfic. Recordo que havíem fet l'úlyim exàmen del trimestre i no se quants anys feia que ell va tindre aquell accident de cotxe,....i mos va dir:"penseu que ara esteu als millors anys de la vostra vida, no teniu cap tipus de problemes , ara la vida és molt senzilla així que aprofiteu-la que després tot serà més difícil"
Tot i que penso que una vida senzilla i planera és aburrida, en part trobo que tenia raó, vivíem al nostre univers i no al que mos han creat.
Com vos he dit encara me queden moltes coses per escriure.....
Osti, Núria, pos jo recordo un dissabte que mos va pegar per jugar als caçafantasmes i mos vam carregar a l'esquena la màquina d'ensofatar de mon iaio forrada com si fós aquell aparato dels de la peli de xuclar fantasmes i mos vam passar tota la tarde fent riure cagades de temor pel paseo.
67 comentarios:
SENYORES I SENYORS ESTE ES LO RACO DEL NOSTALGICS.
TAL COM DIU NURIA CALDUCH:DE QUAN "DONIA" PILAR MOS FEIA LO DELS PUNTEST QUE JO"SISKET" NO NE TENIA MAI CAP I CATI SERRA L'HI FEIA PRESTAMOS A "DONIA" PILAR PER QUE ELS TENIA TOTS ELLA. DE VORE A L'INDIO PENJAR A PARRA AL PENJARROBES PER DEFENSAR A MOSCA I A JOSEP VERICAT,PER VORE A L'INDIO EN ACCIO FENT-L'HI AVAIXAR ELS PANTALOS A VICENÇ LO DEL GLOPS AL MIG DE LA CLASE, PER RECORDA TAMBE QUAN UN TAL JOSE NTONIO DELS BARRIS QUAN JUGAVEM A FOTERMOS CAPADES A LA FILA D'ENTRAR A CLASE PEGARLI UN CAPADA A L'INDIO (ES LA UNICA VEGADA QUE L'HAI VIST DOBLEGAT DE VERITAT) QUINS RECORDS MES BONICS AQUELLS DEL PASSAT
sisket no confundisques la gimnasia en la magnesia.
"NO HEMOS DE PREOCUPARNOS DE VIVIR LARGOS AÑOS, SINO DE VIVIRLOS SATISFACTORIAMENTE, PORQUE VIVIR LARGO TIEMPO DEPENDE DEL DESTINO, VIVIR SATISFACTORIAMENTE DE TU ALMA." by oscar cordova
-pos yo men recordo del boli de pecho al cul d'oriol.
-del cul de la relongera (gloria no se que me passava)que penos era.
-de l'ostia de l'indio a labernia (un dia surtint de plastica)
-de les neures de gilito de tindre els cuadros rectes (sempre els girabem)
-del pianet de edit que un dia sonava a clase i el profe li donava la culpa a parra (per cert on esta parra).
-del piojero(no era de la nostra quinta pero sempre men recordo d'este noi).
ara vaig a dinar a vore si men recordo de mes.
lo del boli de de pecho tambe me'n recordava pero he trobat que era una mica massa fort
xeic agusti
PER ALUSIONS!!!
Agustí!!! Com te passes!!! Això que vam assentar-mos junts al cole! De lo que se n'entera una casi 17 anys despues!!!! jajajaja
Lo que te passava es diu PUBERTAT, jajajajaj
PARVULARI (S'ESCRIU AIXÍ?)
Me'n recordo que a la taula aquella rodona mos assentabem varia gent, però tinc la imatge de Oriol Ferré, Ana Poy, Yolanda Fernandez, Eric Muntaner... recordo el primer dia que Maria Valls va arribar a Ulldecona (una xiketa nova!!!. Com mos menjabem la cola!!! No recordo el gust que tenia, pero mo la fotiem!
1º i 2º - Mari Carmen Roe:
Sodoma i Gomorra... un dia se mos va despenjar la pissarra i la tia dormint.
Josep i Andreu (bons eren ells), tiraben coses per la finestra i després anaben al patí a buscar-les o a preguntar per les classes. (Algú s'ha trobat un estutxe??)
De segon D'EGB no m'ha quedat cap llibre sencer, tots destroçats, TOTS!
Del piojero tb me'n recordo jo... pobreeee, sempre li pegaben. Va desaparèixer d'un dia pa l'altre...
Lo del pianet d'Edit no me'n recordo, però jo si que tenia un estutxe d'estos de llauna de color rosa que era un pianet i si que tocava, mareeeeee.
Jo crec que vaig ser una de les poques persones que va tenir el plaer de que L'Indio me portés a la Biblioteca... jejejej, no recordo pq va ser, me penso que pq li vaig contestar... no me va tocar un pèl, només bronqueta intimidadora de les seues...
Bufff, segur que n'hi han mil i una...
Primer que res molt wuenas!!!
Jo recordo les hores que hem passava al passillo. Gili sempre magafava parlant i "don" Manel sempre se'n fotia (no de mi sino de gili).
També recordo que Sergi Riba (ara mosso) es va treure la sabata i me la va estampar al cap..
També me'n recordo....
Pos yo recordo que un dia que estaven junts la corti, periche, Feliu Beltran i Porcar. No se qui va armar jaleo, o va trencar algo o no se que, i Porcar no va ser pero don Javier li va fotre clatellada a Porcar. Va ser l'unica vegada que va tocar a algu i quan es va enterar que no habia sigut Porcar don javier no sabia on posar-se (me va fer molta pena tant porcar com don Javier).
També recordo que un dia Porcar se va desplomar i estavem en don Javier a classe. Com no reaccionava jo em vaig assutar molt i vaig anar corrents a classe de don Manel a buscar-lo.
Quan feia 3é o 4rt jugaba en mon germa a futbol en los de la seua edat. Men recordo que vaig fotre pilotada sense mirar a on chutaba (com sempre, mai n'he sabut de jugar) i vaig trencar un vidre dels labavos. Llavors don manel me va fer anar a vore a la directora (encara no era don javier) i en don Manel no me vaig assutar pero en la directora si. me va tenir 5 minuts assentat metres ella acabaa papeleo pero com jo no sabia que coño feia em pensava que tot el papeleo l'habia provocat jo i me vaig fotre a plorar.
I les classes de don Manel. El tio donant historia anava a saco. Anys despres vaig mirar els apunts i era un conjunt de frasses agafades al vol casi sense sentit.
Recordo la ralla i doble ralla de don Albert. I la clatellada que li va donar una dona "del carrer" a la Eva Reverter per que se la va quedar mirant. I la peli vam vore a Madrid (ay carmela) ¿que us penseu que els profes son tontos? ens i van portar per a adormirnos. I també recordo que don ALbert va portar els diners a Madrid tot el dia al damunt en lo "bolso " lligat a ell.
També recordo un dia que se mos va encallar una pilota a un arbre. Erem un munt de gent i Sergi també estava. Tots podiem pujar i tots sabiem que si pujava Sergi cauria. Sempre habia tingut mala estrella. Evidentment tots vam dir "que puge sergi" i quan aquest es va decidir tots al unisono "ves amb compte". Quan va desencallar la pilota tots es van posar a jugar i jo mirant a Sergi. Al final va caure; devant meu. Vam anar corrents amb ell fins al centre de salut ...
També recordo a Jordi (ara Jorgina) que era vei meu. Feia espiritisme i coses per l'estil (la rellotgera també estava en estos fregaos). Tenia algo diferent. El temps ho ha posat tot al lloc i si ara es feliç com és, pues m'alegro.
fd
FD pero tu no estaves al cine. jaja
no prenguis molt mal avui.
si tio si que s'acabat pronte el soparet d'amposta, en lo que dius d'eva reverter jo tambe me´n recordo de que una puta li va fotre bufetada a madrid,(tambe me´n recordo que mentres anavem per madrid anavem cantant els segadors)
lo de sergi de l'abre esta clar i el metge li va dir aixo no es res (i el dia despues sergi en la cama unflada a tortosa).
a i lo de jorgina fent espiritisme a casa seua me´n recordo que se li va morir el canari (i es pensava que s'havia quedat l'espiritu a casa i tenia temor de que se li morgues el hamster).
salut
i segur que a la llarga si li va morir, segur
Vaya ceba se va pegar Sergi, va caure de dalt de tot de l'arbre, p'a matar-se.
Me'n recordo que estavem al hotel a Madrid i l'indio mos va dir que no podiem portar a ningú a l'habitació, me'n recordo que vam coneixer unes paies de no se on, me penso que gallegues, i van entrar a l'habitació, en això que toquen a la porta i adivina ....
l'indio tú, que venia a vore l'habitació on estavem, perquè nosaltres estavem a un altra part del hotel. Recordo que les vam fotre dins d'un armari, crec que eren dos o tres noies, i l'indio voltant per l'habitació, que si el WC està molt bé, qui si això, que si alló, i paio diu: xeics vaya armari, i tots mos vam quedar blancs.... però res, va fotre mitja volta i se'n va anar, mos vam cagar vius.
Aquellos maravillosos años.
Hòstia Fede!
No me'n recordava de les sessions d'espiritisme! La veritat és que mos va pegar per ahí i passabem uns mals tragos... jajajaja, jo me'n recordo d'un dia que plovia, que al replà de l'entrada de casa Jordi n'erem un fotimer!!! Mareeeeee, jajajjja. Per cert, a Jordi li vaig perdre la pista fa uns quants anys, tot i què sé que està a Barna i ve molt poc.
Pobre, com vos passabeu en ell, domés vos va faltar crucificar-lo!!!! La veritat és que los crios son molt cruels i per una cosa o altra sempre se discrimina a algú...
Hòstia! Von recordeu (a les xiques) del dia que Don Albert mos va reunir a la seua classe a totes pa parlar-mos de la regla? Mareeeeee, jajajajajaja.
Hòsti hòsti... vaig recordant coses i veig que era tremenda jo... jejejjeeje. ¡¡Menudo elemento!!
Ojo que ve parrafada. No l'he fet jo, es d'un missatge que em van enviar per email. Com que estava en l'idioma dels veins i he anat fent la traduccio en plan rapidillo. Espero que vos agrade.
"Nosaltres no vam estar a la gerra civil ni al maig del 68, ni varem correr devant dels grisos ni varem votar la constitució y no nostra memoria historica comença a les olimpiades del 92. Encara que no varem neixer a la dictadura, sempre hem tingut la conciecnica democratica i la serie de Cuentame ens pareix una merda que fa apoligia del franquisme.
Per no viure activament la transicio se'ns diu que no tenim ideals i sabem de politica mes que els nostres pares i molt mes del que sabran mai els nostres fills i nets i ...
Som l'ultima genrecio que hem apres a jugar al carrer en chapes, caniques, pilota i a la vegada som la primera que ha jugat als videojocs, hem anat als parques d'atraccions i hem vist dibuixos animats en colors.
Els reis mags no sempre ens portaven el qeu demanavem, pero sentiem (i continuem sentitn) que ho hem tingut tot, tot i qe els que han vingut despres si que son els que tenen de tot i mes i ningu els ho recalca.
Se'ns ha etiqeutat com a genreacio X del sandwitch, i ens vam habver de tragar bodrios com Sensacion de Vicir, V, Melropse Place, a las 11 en casa, compañeros, ... Vam plorar la mort de chanquete, la puta mare de Marco no sortia mai, i la rottenmeier era la mes puta de totes. Son la genreacio que ha vist a Maradona fer campaña contra la droga, que vam riure en una propoganda que deia que el Madrid tornava a ser campio d'europa (i al final ho ha estat), que durant un temps el basquet va ser el primer deport...
Hem vestit pantalons de campana, de pititllo, de pata de elefant, de costura plegada, el nostre primer chandall era blau mari en franjes blanques a la maniga i les nostres primers bambes de marca les varem tenir passats els 10 anys.
Vam entar al cole quan el 1 de novembre era tots sants i no hallowen, encara es podia repetir curs, els ultims que varem fer bup i cou, els primers cobayes dels progremes educatius, els primers en trobar feian via ett's i els primers en sers els primers en que costa menys foternos fora de les feines que estem
Sempre se'ns recorda els aconteixements d'avansd e neixer.Hem vist caure el mur de Berlin, a boris yelsin borracho al presi dels usa en la becaria. Vam estar en contra de la OTAN, de la gerra del golfo, vam apendre a jugar a videojuegos avans que ningu en el Spectrum i MSX, odiem a BILL GATES, em vist els primers movils i ens vam creure que internet era lliure i verge.
Som la generacio de espiente, don pimpon i chem el panadero farlopero. Recordem les cancons de "abuelito dime tu...", "los mundos de YUPI...", i hem vist les pesetes i els bitllets de 1000. Mos vam emocionar en superman, et i "en busca del arca perdida".
Mengabem poskitos i els tigretons eren els millors, encara que ja començaba a haber bollycaos i no estaven mal del tot.
Som la genreacio del cotxe fantastico, oliver i venji, jakie i nuca,
Ens vam cansar de veure los mamachichos, la genreacio que ens entra risa casa cop que algu diu qeu españa es favortia al mundial.
La ultima gerenacio de le slitrones i dels porros i, joder, la utima genreacio en una mica de sentit comu!
La utlima genreacio que ha vist al pare posar la vaca al cotxe asta los topes de maletes i anar de vacacions. Natrso viatjavbem en coche sense cionturons de seguretat detras, sense silles espcials per a crios, sense airbags, i feiem viatges de mes de 3 hores sense descans 5 en un cotxe i no sufriem gens. Tampoc en tingut el sindrome de la classe turista. Teniem portes sense proteccions, armaris i pots de mediciens sense proteccions a proba de nenes. Anabem en bici sens casco, sense proteccions per als genolls ni els colzes. Los columpios eren de ferro i en los bortes en punta.
Sortiem de casa pel mati, jugabem tot el dia, i tornavem de nit. No habia movils. Mos trencavem hossos i dents i cap llei castigaba als culpables.
Mos obriem lo cap jugana gerra en pedres i no pasava res, era cosa de nens i es curaba en mecromina i uns punts i al endema tots contents.
Anavem al cole en llibres i quaderns tot en una mochilla sense reforzos als hombros i sense rodes.
Menjavem cucheries i bebiem cocacola i no erem obesos. Si acas, algu era gordo i punto.
Estavem sempre al carrer correns i jugant. Compartiem menja i botelles i ningu es va contajiar mai de res. Bueno los piojos si, pero s'arreglaba rentanos lo cap en vinagre calent i los que tenien pasta en Orion.
Lligavem jugant a beso verdad o atrevimiento i no en un chat contant tonteries. Erem responsables de les nostres accions i arreando en les consequencies.
Els pares ens protegien pero si feiem algo mal, guantazo i zapatillaso o corretejada i a callar. Vam tindre llibretat, fracas, respecte, exit i responsabilitat, i vam apednre a creixer en tot alló."
fd
otia fede que bo que ets
molt be si senyor
salut a tots
io dani i fed,teniem la consulta de investigadors privats,i cridavem gent per a declarar i gravavem en k7 iau
Que cabrón sando, te'n recodes fede de la Boom?.
Feiem missions secretes, espionatge, casos d'esperitisme,...
Encara he de tindre documents sense clasificar secrets per ca ma mare.
Vamos que erem una cosa com la CIA a l'actualitat.
si xeic estic plorant de la emocio :7>
Encara recordo (segur que la gent també) que quan parlaves i t'emocionaves et posabes el puny apretat a sota de la barbilla. Te'n recordes?
per cert, valla sorpresa me vas donar; vos explico.
Era un disabte o diumenge de mati. El vaig veur etrafegant en lo cotxe i vaig pensar; joder com han canvait els temps; ja tenim cotxe, n'hi ha que san casat ... i res, que ens vam saludar en plan:
- bon dia, com va?
- bé, i tu?
- pos mira anar fent jeje
i ja esta, poca cosa mes.
La sorpresa va ser que al cap de 5 minuts vaig tornar a sortir de casa i ell tenia un crio a les mans (el crio el tenia a dins delk cotxe i 5 minuts avans no l'habia vist) i li vaig dir:
- això es teu??!?!?!!
- veigues - me va contestar.
- joder ostia puta - ja se que son 3 paraulotes seguides en presencia d'un nado i no esta bé pèro no se me va ocurrir dir res mes. Me vaig sorprendre i alegrar molt.
fd
es que dani es un picha brava
jeje
EIK!!!!!!
fede per cert costaria poc que firmeses en lo teu nom
gloria tia, em pensava que havies desaparegut!
que va pasar en la bata de mari gloria queva vindre son pare a l'escola?
agus te'n recordes de les classes de vall a cas teua?
encara dec tindre els cassets per casa ma mare
von recordeu de Camilo?
que sa mare mos volia casar a totes en son fill?
I d'aquella xica que es deia Gloria, que era hippi
ah! per cert Sisket, donia Pilar encara em deu tots els interesos !!!
Cati
segur que si cati, lo teu era flipan
ostras cati per que no t'apuntes?
xalaries i ya cambiaries el xip una miqueta.
teres en ta mare i david que se quede a casa.
si no ho fas ara cuan ho faras?
salut
no se ki es gloria la hipie
ki era
soc sisco
esta vegada no podrà ser, pal proxim sopar, la primera.
Gloria la hippie era una xica que va vindre mes o menos quan estava el piojero.
era una xica molt alta y amb unes grans peres (per l'edat que teniem)
Portava el pèl molt llarg tallat aixi com s'ho fan els gitanos.
No von recordeu?
Estava pensant, i que era a les cinc o a les sis als pinets?
Cati
a les 5 als pinets
mAREEEEE!!!
Lo de que vinguera son pare de mºGloria al cole no ho recordo, però del babi recordo que Josep Vericat o Andreu li van rebutir el babi dins l'estutx d'estos de cremallera i no el trobava i se va posar a plorar... me'n recordo vagament però me sona algo així.
Eiii, una sugerència, podieu posar els noms quan feu un cometari així sabem qui el fa ;-p...
Ahhh!!! I no he desaparegut es totes les lletres... jejejeje, vaig i vinc, pujo i baixo, entro i surto...
a Gloria
jo em pensava que havieu sigut tu y jordi els de la bata
Erea jo qui preguntava per tu, fa siglos que no et veig.
Cati
Hola a tots,
Jo com sempre despistada (me'n vaig enterar d'este "movimiento" de la quinta del 76 ahir a la nit pel meu cuñaaau Agustí)
No sé per què serà però a mi el primer que em vé al cap quan penso en aquells anys és la santa hòstia que es va pegar "un valiente niño llamado Sergio Riba" intentant desencallar una pilota de la morera del pati ignorant les indicacions de Don Javier "te la pegaràs, te la pegaràs" i claro, se la va pegar. El que no acabo de recordar és si va empalmar la baixa d'esta hòstia en la de l'hòstia que es va pegar fent motocross per les pedreres en presència d'Oriol Ferré. Si mos va fer patir aquell xiquet. A on deu parar?
Me dona molta ràbia però no podré vindre al sopar (estic liadíiisima en asuntos personals) però m'agradaria molt seguir sabent coses de vatros, perque visc lluny del poble i no puc vindre sempre quan voldria i crec que este "e-movimiento" podria ser una bona manera de saber de vatros.
Per cert, com es penjen les fotos? M'agradaria presentar-vos a la meua família.
Una abraçada molt forta a tots.
Eva
Eva si vols publicar una foto envia-la a la direcció:
ulldeconaquintadel76@hotmail.com
Pots fer els comentaris que vulgues i també els publicarem.
M'alegro molt de sentir-te, després de que tu i jo vam compartir pupitre a la clase de don Javier.
cunyaaaa!!!!
bueno una pena que no pugues vindre, pero tranquila ya te ho esplicarem
xalera!!!
records al teu maridito Mario,a la guapissima Cecilia i al precios Lluquet.
per cert Cati aixo que dius que vindras al proxim sopar, sapigues que si tot va be sera d'aqui a deu anys.
ara acabo de parlar en tel en tú i si vens un ratet en la xiqueta per la tarde i tb vens en lo queridito per la nit te se perdona que no sopesem junts, per que com ya te he dit per telf ets el alma mater d'esta quinta.
salut a tots.
-------------------------
el raco dels petits princeps
von recordeu de una profesora de l'institut que estava bonisisima...
se dia marisol? pot ser?
me'n recordo que el dia que va marxar li vam fer un munt de regalets natros yo,dani i algu mes no me´n recordo li vam regalar unes flors arrancades del troset de vailet i li vam ficar un anell (made in mercadillo)entre les rames.
que tia buena
esta era mestra d'angles potg ser?
me'n recordo hasta jo k no vai nar a l'institud.Pero ella anava a fer lo caferet a jugos i alli estavem jo i ramon pla .............
tot animalades
Ei Cati, la veritata mi me sona que sigués Josep o Andreu... serà que ne feen tantes... jejejejeje
Jo tb fa mil que no te veig!!!
A vore lo dissabte.
Besets
Soc Sota Pla tinc ganes de ke arribe lo dissabte i fotre xalera!!
Jo men recordo del dia que Don Manel va fer entrar a la classe a vicent i li va dir que es baixes los pantalons, va estar a punt de baixarsels. Aquell dia don manel se va passar. Visca les catalunyes del 76, allò si que era bo de salllll.
Si si Agustí, hostia m'ha quedat bé i tot, si que estava bona Marisol, encara gurado per casa un disc dels Depeche Mode que me'l va firmar i me va ficar con carinyo i tot tu, fins i tot recordo que era del l'Arboç del Penedes.
Un dia Tito i jo la vam vore discutir amb un tio italià que va vindre en taxi i la tia li va fotre una patada alcul que encara ho deu recordar ara lo pizzero aquell.
Si no recordo malament eols que li vam regalar l'anell i les flors només erem tu i jo, Agustí.
Per cert te'n recordes d'aquell dia que anavem crec que Sergi tu i jo en bicicleta per davant de la bolera i tu anaves molt pegat a la banda dels cotxes i un paio va obrir la porta d'un cotce, un patrol si no recordo malament, i te vas pegar una catxo hostia contra la porta que no te la vas menjar de miracle, encara ric ara escrivint aquestes klinies.
Que bona xeics !!!
pos no ten rigues tan,no me'n recordava pero ara que ho has dit ya m'escomença a fer mal
saludets
Pobreta Marisol, lo que va tindre que aguantar dels "niñatos" de primer. La veritat és que érem una mica cafres, no recordeu la de güeles que vam xopar en les batalles de globos d'aigua los divendres a la tarde? (daños colaterales) i la baixada (a tota velocitat i sense mirar si passava cap cotxe) d'escola els divendres en la bata bruta a matar i cordada al coll pel primer botó fent de superman?
Per cert, Agustí, no et mous d'aqui, no tenim faena a casa o què?
eva justament escric tant per que sempre estic treballant i me dixo l'ordenador encaradet.
ara no puc dir res mes no per que tingue faena, pero tinc una partideta al poker a la cabanya
salut besets i pesiguets a mario
Totes akestes històries hem fan recordar d'algunes coses ja oblidades, però a la vegada hem fan recordar d'altres.
Recordo que jo de menuda era ... una mica "traviesa" . Guardavem (perquè no era la única) les capses de juanoles buides i allí recopilavem goma de borrar gastada, observavem el nostre objectiu i atacavem, o sigui colmavem a la persona en concret de goma, i això no era el pitjo, jo fins i tot desfeia les boles dels plataners i les introduïa dins dels jersies. Segur que algú se'n recordarà de que allò picava molt. Jo si que me'n recordo, perquè hem va duu conseqüències (una mare va apareixer a casa meua queixant-se de mi).
També recordo que no sempre era jo la que donava, també rebia. Ma mare hem feia una cola de caball super alta al sortir de casa i no havia arribat al cole que ja la portava desfeta. En alguna ja m'havia barallat. Crec que tenia el cabell llarg de tantes estirades. je, je, je, je
Eva te'n recordes que don Manel te volia tallar la clenxa (flequillo)? Sempre estaves que si el cabell a neste costat, que si a l'altre i el posaves nerviós.
Pos jo recordo quan erem molt menudets y al sortir d'escola antes d'anar a casa passavem per les casetes aquelles hi havien al baixar a mà dreta (que havien sigut del guardia civils) i despres anavem pel mig del camp fins arrivar a la plaça catalunya, on es feien el bous, pero abans agafavem unes rosetes silvestres molt boniques que hi havia per alli.
Cati
sisisisisisiiiiiiii, Cati ho has clavat!!! Anava a posar-ho jo pq a mida que anava llegint m'he n'he recordat i m'ho has tret de la (boca? mà?...), bueno, del teclat!!!
Ah!! Per cert, Yolanda, me penso que tu i jo teniem el récord de baralles... jejejeje, jo sempre arribava a casa "calenteta"... jejejejeje
Jo recordo, (almenys a mi m'encantava), que els dies que plovia, sortia d'escola corrents i me posava per tots els tolls i arribava a casa xorrant... m'encantava pq ma mare no em deixava passar de la porta, me secava bé, me posava l'estufeta, me donava el berenar... i a mirar els dibujossssssssss... és una xorrada, però quan plovia m'encantava fer això; suposo que seria el plaer de estar tota xopa i gelada i que la MAMI te mimés, te poses ben seca i calenteta...
joooooo... que bé viviem abansssss!!!
Ja ho crec que viviem be!!!
Ara ja ha canviat tot. "¡Quien nos ha visto y quien nos ve!"
El passeig de l' estacio estava encara per alquitranar i la placeta de davant de ca ma iaia (on vivia yo) tambe era de terra, i jugavem a boles fent forants al terra, i a gomes i patinavem...
Quan anavem a la classe de donia Araceli, encara s'entrava per davant a l'edifici (ara han fet una ampliacio i hi ha una porta lateral)al costat de la porta jugavem a pilota, i a un,dos,tres pica paret...
Quan feia el cumple, com ma mare tenia una botiga de gelats, en portava i sortiem tots per menjar-los.
Mare, quin munt de coses que no me'n recordava...
Cati
ostra si cati portaves uns polos de fresa bonisims
si si i la botifga la tenia on esta ara la sede del partido popular
holaa,
xiquets, no heu parat en tot lo matí.
Agustí, lo de ahir era broma que ja ho sé que curres molt.
Yolanda, ja ho crec que me'n recordo de la clenxa, i ma mare de l'hora i mitja que em costaba cada matí pentinar-me. No tenia més faena, llavors. Ara puc entendre la ràbia que li feia a Don Manel.
No recordeu els partits de futbol entre xics i xiques?, les pallisses que els hi pegàvem (gràcies a Lina i Núria Calduch)?
que vols dir en això? agus!!!
jo puc ser el que vulgues pero pepera ni farta de vi!
no m'esclesem coses no tenen res a vore la gimnasia en la magnesia
yo el que dic es que tamare tenia la botiga a on esta la sede d'estos.
no que tú sigues pepera
encara que no entendre mai que hague gent del pp a catalunya tb respecto les ideologies de cada un. i no vull entrar en politica.
besets
A l'estiu mon anavem amb les bicicletes a la bassa del montsia, i teniem que travesar les vies pel pas que hi havia alli al costat de casa Dani Concepcion.
Va haver-hi un any que el tren es va endur a un home, i depues anavem tots a vore si trobavem trossets.Ojo que erem bèsties!!!
Cati
Mareeeee, éste any, de l'home este que va atropellar lo tren, quan van arroplegar lo cos, se van deixar un dit i anabem tots a vorel!! Que siniestros, no? Estic partint-me el cul a l'oficina i los meus companys se deuen pensar que me falten 2 bullides!!! jajajja
Von recordeu de la tia Bleda?
I de Pepita, aquella dona que ens donava regalis quan baixavem d'escola?
I quan Oriol Frre tenia la botiga alla baix al paseo?
Mira que tenia vida el poble antes!!!
Cati
(Als que mos quedabem al menjador)
Qui no recorda el carret de la filets?? o de les famoses patates braves los divendres???? Que bones!!! I dels sortejos que feien pa servir taules, que habies d'anar a l'hora del pati a pararles...
Jo tenia un trauma en lo menjador pq any rera any, sempre me tocava a la taula en Jose Antonio Lázaro i acababem a bufetades la majoria de setmanes... Recordes? (a J.A), jo me penso que lo nostre era amor-odio!!!! jajajajajaja
Pos jo recordo quan pasavem per davant de casa agus, que sa iaia tenia una botiga i fora a la porta sempre tenia sardines de casco.
Cati
Pos jo recordo quan pasavem per davant de casa agus, que sa iaia tenia una botiga i fora a la porta sempre tenia sardines de casco.
Cati
Gloria, tu estaves a una castanyada a casa Nuria Claduch que feiem concursos de pets?
Perdoneu lo esctologic del tema!
Cati
i les tardes d'estiu que passavem a la mera jugant a globos d'aigua.
uns es posaven a la mera de dalt i els altres a la de baix.
o quan jugavem a l'escondite al poli?
M'estic fent vella per moments!!!!
Cati
jajajajajaaj, uyuyuyuyyyyy, lo del concurs de pets no me'n recordo, però que estabem al pis on vivia Núria antes, ossigue, dalt de casa ma mare i que no mos deixaben sortir de casa i mos vam escapar com unes campeones!! jajajaja i recordo que vam anar a casa Eva, al carreró del Martell que elles ho feien allà. Qui estabem? Núria, tu, mº Glòria me penso tb... erem 4 o 5 ,no n'erem més.
I von recordeu (parlant de la mera) que mos pa pegar per jugar a xurro-mediamanga-mangotero? erem tanta gent jugant que se feia una fila tan llerga, que als que pagaben los feia terror quedar-se per detràs, i igual eren files de 10 culs...
Cati, los polos de fresa de la teua botiga eren memorables!!! Gràcies Agusti per despertar les meues papiles gustativesssssss!!!
Aaaaaaaaaaaaahhhhhh!
Me penso que per casa ma mare hi havia una foto de quan anavem a la guarderia de juanita,ja la buscare.
Si em vam arrivar a fer alli!
I cantavem totes les cansos de miliki y fofito.
Sabeu lo que seria bonic?
Enviar cadascu una foto de quan era menudet i una altra d'ara, seria la pera!!
Cati
la botiga d'Agustí, Botigueto no?
ja s'han perdut aquestes botiguetes com la de botigueto, la rosellana, sa iaia de Garrit, la de nofre al paseo, los ous de davant de casa Sergi, ...
i von recordeu cuan feiem tomboles al carrer i veniem els juguets vells que teniem i tebeos,montavem capses de carto al carrer i ale a vendre,
quins tempps aquells jeje
Per fi m'he pogut conectar al racó dels nostàlgics com va dir Sisket, la veritat es que no paro de riure i recordar tot això que dieu. Penso que totes estes memòries que encara conservem es part del nostre patrimoni.
Cati no penses que et fas vella per segon sino que tornes a ser xiqueta per segons.
Jo quan estic per algun parc i veig a xiquets en bicicleta, jugar a terreta,....els pensaments sempre em porten a n'estos temps i recordant recordant encara em venen moltes coses.
Si començo des de pàrvuls m'enrecordo de la mestra Remei i recordo la primera cançó que vaig aprendre (julivert meu), recordo que abans de sortir mo la feia cantar. Me penso que es va quedar embarassada i va vindre una altra professora molt ruina, que fumava a classe,... Alicia però d'ella no parlaré perquè els records no són molt bons.
També recordo quan anavem a bordar ( a mi em va costar un any bordar una bossa de pa i me penso que a la primera rentada se va desfer tota)i els xics mos esperaveu fora i mos persseguieu en les bicicletes.
En Doña Pilar recordo que li vaig dixar copiar un exàmen a Agustí i Maria i Lina ho van xerrar a la mestra, vaig estar toto lo pati amagada detràs de l'arbre més gran.
El camí cap a casa també recordo anar pel camps, el divendres mos posavem los bibis com una capa i saltàvem los marges pensant que érem "superwomans", i quan feia vent encara era més guai!!!una de totes es fa fer un esguinze, ara no recordo qui....
Recordo les partides "balontiro" entre la classe de A i B, i també les pancartes que feiem a final de curs quan los xics feien la final de curs. Sempre mos barallavem!!!
Jo Cati no anàva a la teua classe però també mos guardaves polos de la MIKO, i a vegades et tocava premit, enacara existeix esta marca?
Recodo els cumpleanys de la Veri Veri, de Mireia ( quan Jordi mos va confessar que no li agradaven les dones....),....
Von recordeu de la colla LARRUFUS? vam anar a casa Eva a pintar-mos les camisetes....
Podria anar escrivint i escrivint però vos dixaré descansar una mica ara, per últim recordo un frase que mos va dir Don Manel quan se posava filosòfic. Recordo que havíem fet l'úlyim exàmen del trimestre i no se quants anys feia que ell va tindre aquell accident de cotxe,....i mos va dir:"penseu que ara esteu als millors anys de la vostra vida, no teniu cap tipus de problemes , ara la vida és molt senzilla així que aprofiteu-la que després tot serà més difícil"
Tot i que penso que una vida senzilla i planera és aburrida, en part trobo que tenia raó, vivíem al nostre univers i no al que mos han creat.
Com vos he dit encara me queden moltes coses per escriure.....
collons nuria t'has quedat desahogada .
von recordeu de la brigada rokabili?
Osti, Núria, pos jo recordo un dissabte que mos va pegar per jugar als caçafantasmes i mos vam carregar a l'esquena la màquina d'ensofatar de mon iaio forrada com si fós aquell aparato dels de la peli de xuclar fantasmes i mos vam passar tota la tarde fent riure cagades de temor pel paseo.
Publicar un comentario